jueves, marzo 13, 2008

Rápido

weno amiguetes, como veo este blog tiene mucha actividad. Una actividad frenética que ni yo ni Jordá nos esperávamos pero que gràcias al Señor y debido a su misericordia está habiendo y podemos estar dando testimonio suyo y de Sus maravillas. Hoy tengo bastantes examenes y la verdad és que no tengo mucho tiempo, así que no me alargaré mucho.

Mat 3:1 En aquellos días vino Juan el Bautista predicando en el desierto de Judea,
Mat 3:2 y diciendo: Arrepentíos, porque el reino de los cielos se ha acercado.
Vamos a ver. Aquí vemos un pasaje cortito. Juan el Bautista, para quien no lo sepa, era un hombr que aparecía en las profecías sobre la venida de Jesús, diriamos que era el que tenía que "preparar" el camino, por así decirlo, para cuando viniera El Señor Jesús, y así lo hizo. Aquí vemos como hace una espectacular delcaración "arrepentíos, porque el reino de los cielos se ha acercado". ¿Qué quiere decir ésto? pues muy fácil. El hombre pasa de Dios, casi todo el mundo se va por su camino, esto lo vemos en Adán y Eva, y posteriormente en toda la maldad y pecado que tiene el mundo por estar sin Dios.
Ahora Juan el Bautista, guiado por el Espiritu Santo, nos dice una cosa muy muy buena, que nos puede beneficiar mucho. Debemos arrepentirnos de nuestros pecados, nuestras faltas, nuestro "dejar de lado a Dios", ¿Porque? pues porque el mismo Dios se ha manifestado en hombre, su nombre es Jesús, y viene a salvarnos. Jesús es Dios, y se anonadó, se hizo pequeño de tal manera y obediente hasta morir en la cruz. Dios, muriendo por nosotros en la cruz. ¿Y porque? pues para salvarnos, para que nuestros pecados quedasen anulados, zero, ya no valian, por el sacrificio de uno que era Santo, Puro, Limpio... Jesucristo evidentemente. Es muy fácil, sólo tienes que arrepentirte de tu mal camino y acercarte a Dios, Él ya se ha acercado a tí através de Jesús. Será la mejor acción que nunca hayas hecho, te cambiará la vida. :)

Isma
Buenas tardes! a estudiar!!!
AH! i gracias por comentar :)

9 comentarios:

Isma y Jordà dijo...

Bé, aquest comentari serà per respondre a en Marc.
Primera, que si et molesta que et diguem les coses perque si, sisplau argumenta tu les teves "afirmacions" perquè sinó, segons tu, estàs fent exactament el mateix que nosaltres i no voldras caure tan baix oi?
No, tens raó creure en algo per un grup de gent de manera narrada s'anomena mite, però si ho discerneixes desde la vertent personal t'adonaràs que un mite no pot donar-te pau interior, no pot demostrar-te dia rere dia que et contesta les pregàries, a menys que pateixis un trastorn esquizofrènic, que desitjo que no et pensis que els que creiem ho patim.
Hi ha un altre comentari teu que m'ha cridat força l'atenció, es aquest, i cito textualment: "Déu està, sense dubte, en el cervell humà". Segurament seràs molt intel•ligent, no t'ho dubtaré pas, pero dir coses sense cap tipus de comprobació ho trobo una mica, com ja e dit abans, acostan-te a nosaltres.
Per cert, la part racional es troba al cervell, per tant si definim que Deu està al cervell i està equivocat, la part racional tambè està al cervell, potse també està equivocada, potser les connexions sinàptiques de cada persona crein un món diferent, i que amb qui estiguis parlant ara mateix siguis tu mateix en una altra personalitat.també te lògica oi? Vist desde fora si, evidenment, pero jo seguiré amb lo meu donant opinions que jo crec i no intentant afirmar coses sense raonar-les i donar-les com a veritats absolutes.
Et respondré amb una altra pregunta, per què no ha d'existir? Tu creus que es possible que tot això que anomenem vida s'hagi format sol? que de cop i volta amb una explosió apareguin les coses? la evolució? buf, son temes, que, sincerament, si ho veus des de un punt de vista objectiu, racional, sense tenir en compte l’actualitat, fa riere.
Bé, tan sols això, no ho he fet per ferir, ni molt menys, tot el que he dit es el que crec i si t’he ofès en algun moment, dic el mateix que a anonimo1, ho sento.
Fins aviat company!

PD: rectificar una cosa per anonimo1. Reconec que no he pensat suficient al dir que el papa anirà a l'infern, primerament perque no sóc ningú per jutjar. Tot i que tingui més que dubtes respecte a això, crec que he parlat massa, m'hauria d'haver callat. Tots pequem

Anónimo dijo...

SOC L'ANÒNIM 1.

Tinc pressa ja escriuré després algo més però m'agradaria comentar algunes coses.

En relació a la pregunta que li heu fet al Marc sobre l'evolucionisme i l'inici de la vida imaginat com la famosa explosió teniu raó, depèn com es pensi fa gràcia. El que passa es que potser mirat aixi també fa gracia que la ciència permeti coses com nose, viatjar a l'espai, clonar, i vale son exemples massa tipics i jo no en se massa (gens) de física cuàntica però crec que la llista de coses increibles tant si són naturals com si són creacions humanes que podrien "fer riure" és inmensa. Al llarg de la història s'han anat descobrint i demostrant coses que anteriorment eren inimaginables.

Però tinc pressa i m'agradaria insistir en un altre tema...

Insisteixo amb firmesa que no entenc que si Déu és totpoderós, ens doni així l'esquena. Heu dit que no dona l'esquena però us diré perquè em sembla que sí que ho fa:

Els éssers humans, deixant a banda la cultura, distingim entre bé i mal, no distingim entre existència i importància o no existència ni importància de Déu. Al final no se si puc dir que Déu ens ha donat la vida i que és el nostre pare perquè sincerament, és el que havia sentit sempre però trobo bé que cadascú tingui la seva idea. Deixant-ho de banda i contant només amb l'amor que té per a nosaltres, per què no sen's manifesta d'alguna manera en què si més no, més gent de la que ho fa creiés en Ell? Si sap que a tanta gent li importa simplement viure una bona vida (en el sentit de fer el major bé i el mínim mal, encara que no cal que em recordeu que no som sants i que sempre pequem, el que passa es que no m'agrada el concepter de pecar aplicat constantment a totes les accions imperfectes que cometèm) no ho pot entendre com a una virtut necessària per ajudar-nos a la vida següent? I si realment necessita que creiem en Ell, que jo el considero amor, no podria manifestar-se d'alguna manera real, carnal o demostrable (en el món real, carnal i demostrable en el qual vivim)?

Si acceptem que som humans, cometem errors i hem d'intentar millorar els nostres pensaments i la nostra conducta al llarg de la vida encara que no arribara mai a la perfecció o a un punt sant, defensem l'amor i el bé, defensem que si que pot existir una força superior que ens estimi a tots, quin és el problema? Déu ho veu un problema per a donar-los la mà en la vida pròxima? Heu dit que som nosaltres qui donem la esquena a Déu i no ell a nosaltres però no està més que clar que no estem al mateix nivell? Opino que Déu ens hauria de donar la mà si dintre de les nostres capaciats fem el bé de la manera que he dit. Sé que el que escull Déu ho trobeu bé però, vosaltres jutjeu primer per les creències o per la essència?

També vull dir que crec que al darrere de tot això, del nostre debat, hi ha un problema de valors. Els meus valors ideals serien l'amor i la llibertat de cadascú de ser i d'actuar (LA LLIBERTAT D'UN ACABA ON LA D'UN ALTRE COMENÇA). Jo, si penso en Déu, penso en aquests valors, penso que ell és i té nus valors que s'aproximen a ell. I per últim, sincerament i de veritat, no vull que senti malament això, que la Bíblia digui que pasaré una eternitat plorant i amb els dents cruixint, per a mi no té relevància. Si lleigeixo la Bíblia llegiré els missatges que parlen de l'amor, del perdó i de la tolerància, per mi aquests són valors reals, (quan dic reals vull dir que puc arribar a ells) no els que intentin inculcar-me una por que patiria tota la vida i que no podria saber mai si estava fonamentada

Isma y Jordà dijo...

vale, bon dia anonimo 1. sok l'Isma i tintentare respondre lo millor que pugui, si algu no t keda klar pues mu dius despres ok? ;) o sino l Jorda k n sap mes t pot kontesta millor! AVERA....
Evidentment els éssers humans distingim entre bé i mal, però hi distingim perquè Déu va dir què estaba malamen i què estaba bé. Això té certa lògica, ja que qui millor per a determinar el be i el mal d'un unviers ke el mateix Creador?
Lo que tu dius de pk no es manifesta carnalment i tangiblement... li e donat moltes voltes i ho he parlat am el jorda i akesta s la nostra resposta:

En un principi l'home va dir k NO a Deu. osea va pasa d'ELl. kom en una relacio, s rollu... el tiu li diu a la tia: mestimes? i la tia diu k no i senva, ok? tu kreus k auria de ser el tiu ke anes a demanarli perdo? no a sigut la tia ki a pasat d'Ell? hauria dana la noia a demanarli perdó... (es un exemple tontu...) vale... Deu si sa manifestat a nosaltres, através de la Seva Paraula (dientnos el k sta be i el k no, k em de fer etc...) i através de Jesus! ossigui historicament Jesus va existir, morir i resucitar, no s'ha trobat el cos i la sortida de la tomba estaba vigilada per guardies... ossigui ja no es fe, es k historicament Deu ha volgut deixar petjada. Evidentment Jesus va morir per nosaltres i akesta es una manera de, tot i k nosaltres no ns u mereixiem i li aviem donat prime l'eskena, perl a seva gracia poder arribar a Ell. Abans, a l'antic testament era diferent ser just, o estar amb Deu, havies de seguir manaments i tal... ara es mol facil (entre koemtes) simplement as d creure en Jesus! k Ell es el Salvador i el Mesies el Fill de Deu i ja sta! tot facil. Hi ha un verset a la Biblia k diu k si tu takostes a Deu, Ell se t'hi acosta. Això és una manera de fer-se notar, de manifestar-se a nosaltres crec jo. Si tu t'acostes a Deu, Ell se't manifestara de maneres que et quedaras flipant, i no rollu pelikula de esperits eh... sino d'una manera que només tu entendrás però sabràs molt bé ke ve de Deu, el notaràs, kom l'aire k no veiem pero notem. També diu a la Biblia diu k Bienaventurados (aixo vol dir molt felisus)los que no vieron y creyeron. Ossigui k si kreus en Deu sense haber-lo "vist" doncs (amb tot el respecte) fliparàs. Això està demostrat, wenu krek k jo i tots els kreients ho hem viscut, hem notat a Deu, l'hem palpat i l'hem vist al nostre costat amb nosaltres... Jo krek k la klau aki es la konfiansa, una relació sene konfiansa no es re.. a k no? pues amb Deu igual, Ell diu, tu konfia en mi k jo t mostrare koses k mai abans avies vist i t donare tot lo k necesitis i t fare felis, t donare una nova vida, una vida eterna, etc. La fe es kom konfiansa... sino sempre necesitaries k set manifestes karnalment sas? sempre staries insegur si no l tinguessis al kostat i l veisis, am la fe lo k akosneguim es k tenim konfiansa en k Ell ta am nosatres... tot i no veurel. Avegades pk l notem pero avegades ni notantlo sabem k sta am nosatrs per fe. Una atra kosa es l'Esperit Sant. Deu, perque neostiguesim sols i per poder fer el be del tot tot ens va donar l'Esprit Sant perquè ens guies, ossigui, Ell mateix dintre nostre guiantnos, seguim sent lliures de fe be o mal pero tenim l'Esperit Sant k ns diu k ta b i k ta mal, s kom si tinguessim la Biblia als nostres kors sas? s mool wai! aleshores si k Deu es manifesta karnalment, ho fa al nostre interior si kreus en Ell evidenmen i li deixes... això si, t demana un petit esfors per part teva, konfiar en Ell, tenir fe en Ell... akest es el nostre paper si volem kreure en Ell. Ames d sentin-lo a l'interior també veus un munt de pregaries resposes i tot kuan kreus en Ell... nose t fa veure k está aki am tu... pero això si, kom ja te repetit fa falta fe, konfiansa...

REspekte a lultim paragraf.... k dius k a la Biblia t fixes en les koses bones i tal... avera te logika perke kom a umans k som, i a imatge d Deu vam ser kreats, ens agrada el be i tal i nose tutom vol mira koses bones i amor i tot aixo.... (jo tambe) pero eske també existeix la justicia i kla... kin Deu seria el k stigues nomes dient koses d'amor bonikes i tal i als dolents o a la gent k no es bona doncs deixantlos impunes, també hi ha daver justicia, perke sino no seria un Deu bo, akesta justicia es la k Deu fa am els k son dolents. Deu no ha posat kastigs, l'ifnern, etc per kapritxu, (am tot el respepkte) o perke si... o per atemorir a la gent, sino que ho ha fet amb un propòsit, el d mostrarnos el be i el mal.Son com les regles(regles en el sentit d regles fisikes, regles d mostrarnos k pasa si.. per exemple k pasa si una pilota kau, doncs k rebota.. xD no regles estriktes), lo que esta bé (Deu) i lo k esta malament (tot lo que està fora d'Ell, lo que no el te en comte, lo k no fa el k a Ell li agrada... etc) i repetexo no es per kapritxu, sino pk vol ensenyarnus el bon kami, per on serem mes felisus, etc.
Per un altra banda, Deu no vol k kreguis en Ell o tinguis fe perke sino tenvàs a l'infern, sino per amor a Ell.

me liat una mica i wenu jo no u se tot xD i després hi ha coses que ningú sap que són misteris, Deu no a posat la fe per casualitat aixi que tot i haver coses que no entenem doncs la fe ens dona loportunitat de creure en Ell :)

Esperu averte sigut d'ajut, i am tot lamor del mon evidenmen :D
inga xaval, gracies x komenta n seriu! :) mu pasu mol be parlan daixo ^^

Anónimo dijo...

Tinc que dir que jo també mho passo molt be. acabaré el treball que estic fent d'economia a les tantes de la nit per poder respondre.

Jo no dic que necessiti veurel carnalment cada dos per tres a la cantonada. Justament el que dic es que vull UNA oportunitat, i es que a mi no se m'ha manifestat MAI i no es que m'hagi tancat contra ell tampoc.

L'exemple que has posat del rollu entre tio i tia "TIO: M'estimes? TIA: No." la veritat és que m'ha sorprès. Crec que no es pot posar al mateix nivell Déu que les persones així que crec que Déu s'empassaria l'orgull almenys en la primera ocasió si li donem l'esquena. Penso que sent Déu i amb el que ens estima ens ha de donar una segona oportunitat, en el cas del rollu es empassarse l'orgull però aixo un o dos cops es pot intentar si estas enamorat.

A més, no entenc perquè es generalitza tant la cosa. "L'home" li ha donat l'esquena. Avui al món que som? casi 7.000.000.000 de persones? Amb tots els respectes, si la humanitat o algunes persones li van donar l'esquena fa els anys que fagi, jo en tinc la culpa? Cada persona és diferent, si Déu vol entrar al cor de totes les persones ha d'entendre que cada persona que neix es una de nova.

I per cert, " kin Deu seria el k stigues nomes dient koses d'amor bonikes i tal i als dolents o a la gent k no es bona doncs deixantlos impunes"

De veritat no ho entenc, en serio, hi ha coses que em sorprenen no ho dic amb ironia, jo pensava que Déu estava predicava la tolerància. Per mi, el concepte de càstig no és sant. Per mi el concepte de justícia (que ho sento però depèn com sembla que tingui coses en comú amb la idea de venjança) el trobo totalment humà, però no diví.

A mi una eternitat de patiment em sembla terriblement injust, perquè en una vida limitada no cometràs pecats eterns pels quals mai puguis acabar de pagar. Als assassins en sèrie, terroristes... a aquesta fauna avui en dia (en països mínimament civilitzats) se'ls posa pena de presó de potser 1.000 anys, és una burrada, però la idea és que acabarien quedant en pau amb la justícia.

A mi aquestes coses són les que se'm fan més incomprensibles, les que van més en contra de les meves idees. "Càstig etern"! És que penseu-ho! I no digueu que gràcies a Déu que els hi estalvia aquest càstig als que creuen en ell, perquè si té el poder de fer-ho hauria de salvar d'aquest càstig a tothom! És un concepte inhumà, en una vida carnal de màxim uns 110 ningú podria causar tant mal com per mereixer això.

De veritat penseu que sí? Penseu que algú per no tenir fe ho mereix? Independenment de la vida que hagi portat? (o encara que sigui jutjant la vida que ha portat i com a obrat, això no crec que justifiqui la idea de càstig etern). La pregunta que us faré va sense ànims d'ofendre: a la gent que estimeu, a la que estimeu de veritat, l'estimeu per la seva fe? No estimeu de veritat a ningú que no sigui creient? (suposant que la resposta és sí...) Creieu que es mereixen això que dieu? Creieu que és JUST? La veritat és que si t'intentes fer una idea és esgarrifós, la meva fe la posaré en que si Déu existeix i té un domini sobre una vida posterior i eterna serà un Déu que ens donarà pau i amor de veritat i incondicionalment a res, això per mi si és un concepte i un ideal diví, la justicia i els càstigs (eterns), no.

Isma y Jordà dijo...

BUF!! bons raonaments anonimo 1, spero k tagi nat b l trball d'economia. Avera am amor i tal eh! xD com sempre ;)
Deu se t'ha manifestat. PRimer: Mira al teu voltant... algu ha d'havero fet tot no? segon: Jesús! es un fet històric. Jehová, el PAre, Deu, ( kes el mateix) diu a la seva Paraula, unes certes coses (antic testament) k son profecies sobre el Salvador, JEsús, i vaja, s compleixen, aixi que algo de manifestarse si k a fet, i a tota la humanitat ames!. Això es com a resposta a lo que deies de que no se t'ha manifestat. Tot i això "l'home" encara li dona l'esquena. (em referexu a la gen k no kreu en Ell i no tens la kulpa dakesta gen, tu nomes ets responsable dels teus aktes, evidenmen, lo k dik es k tot i mostrarse a la humanitat, la gent o pasa d'Ell, o diu k es mentida o ni es preokupa ni re per intentar esbrinar k, potser, si k Deu a enviat a un Salvador! es mes facil riure, o kreure k es improbable... etc. no em referexu a tu eh!!!)
Vale. En lo referent a que Deu s'hauria "d'empassar l'orgull" (Amb tot el respekte) k deies... mmm sip se per on vas, però ja se l'ha empassat i ens ha donat una segona oportunitat, tornan a repetir, Jesús. Li va se igual k pasessim d'Ell, Deu mateix va enviar al SEU FILL a morir per uns k li avien donat l'eskena... ossigui nosaltres. Jo li e donat leskena a Deu, no sempre e kregut en Ell, molta gen li dona l'eskena a Deu, i tot i aixo, Ell va donar al Seu fill perke el matessin en una creu... tu faries aixo per algu ke pasa de tu?aixo s una mostra mol gran damor krek jo(sense ironia eh) Si creus en Ell(Jesús), es aixi d facil, t dona una vida nova, t korretgeix els errors (Digali pekats o koses dolentes) i t dona un Esperit Sant que realment sents.
ames aki i a una atra kosa. Som nosaltres ki tenim orgull, Deu es Sant i perfecte així que no te orgull, per lo tant Ell no s'ha de tragar res perke es bo. Som nosaltres ki ens l'hem d'empassar.. som nosaltrs es k tenim orgull, aixo es eviden, tots en tenim! i som nosaltres ki em de kanvia, d k serviria k Deu "s'empasses" l'orgull kontinuament si nosaltrs no u fessim mai i passessim kontinuamen d'Ell? ens afavoriria aixo a nosaltres? de kap manera.. Deu diu, kambia, empassat l'orgull ( k Ell ja ha donat el primer pas amb Jesus) i aleshores et donare una nova vida, amor un Esperit Sant k fliapras (am tot el respekte) i koses k mai tauries pogut imaginar... i aleshores kanvies (tu , jo, ki sigui...) si fos al reves, mai kambiariem, seguiriem tenint lorgull... i tantes koses dolentes, no se si m'he esplikat bé.
Evidentment que cada persona es diferent, i Deu ho sap, doncs Ell ens crea, pero... l'entrada a la salvació, a estar bé am Ell, a "flipar" amb Ell... eske es igual per a tots :) i es lo mes fàcil de tot... negarte a tu mateix, i dirli a Deu k kotnrli la teva vida, k entri al teu kor! :D s facilisim... Deu no a fet k tinguis k fer unes proves d'acces per entrar a formar part de la Seva familia, sino que tu posa facil, sigues humil, humiliat i reconeix k ets pecador, (Pecador, k fas koses dolentes, k al teu kor i a koses dolentes) i aixo es eviden krek jo, el mon esta fet merda... miris on miris... i fins i tot a les relacions damor i tot i a kagades i orgull i koses aixi... jo krek k ningu es bo al cent per cent, es impossible krek jo... per aixo Deu ens ofereix tantes koses tan bones nomes am una decisio, creure en JEsús i donarli la teva vida! es facil... i després komensaras a flipar (am tot el resepekte un atre kop xD)
En lo k fa referencia a el concepte de justicia de Deu. mmm ome eske no seria un bon Deu si veies be el el mal, si veies be k algu fes el mal. Jo crec que algú bo castiga a les persones dolentes, primer de tot perke les bones no en surtin perjudicades, i segon de tot, perke la persona dolenta pugui adonarse k esta fent algo malament i cambiar. nose si mespliko. La justicia no es venjança, es simplemen el be. i Deu no es just kuan envia a Jesús, és més k just. No ens mereixiem un Salvador, no ens merexem algu tan bo, ningu. Deu ens krea, ens rebelem, porta a Jesus a k mori per nosaltrs, poka gen li fa kas... no ns u merexem... i jo el k menys eh! cuidadu! no tik fikanme am ningu. no seria un Deu bo si permitis el pecat, el mal, no seria just... la justicia te l'objectiu de buscar el be no? i no es kastigar perke si, es donarli a kadasku konforme lo k a fet, k jo e matat, pues ale, k tu as sigut mol bo? pues ale també set donara lo k t merexis sas? aixo s justicia.... si Deu fos tolerant amb el mal, kin Deu seria? no seria bo, perke la bondad i el mal no poden nar MAI junts. Tot i això Jesús ens permet k per mol dolents k siguem, si ens arrepentim i tal d tot l mal k aguem pogut arrriba a fe, salvarnus!:) es mol facil i per suposat no ens ho mereixem, son koses tan grans...
La frase que dius tu magrada molt, de k akabarien quedant en pau amb la justícia, està molt bé. Deu es just, és la justicia diriem, perke? perke Ell es bo i sap kom jutjaro tot de forma justa i bona. Ara bé, Ell jutjarà algún dia, es l'Unic que ho pot fer, així que... ho farà moltisims kops més bé que un jutje daki la terra. Si d'algun llok tenim la justicia, es d'Ell i per Ell.
Deu et deixa llibertat per escollir-lo a Ell o no. si ens condenem, si fem el mal, no el fem perque Deu es dolent i ens ho fa fer, no, el fem perke ho escollim, i Deu diu que fora d'Ell no hi ha bé. Sé que sona radical, pero jo ho he comprobat a la meva vida, tot i volent fer el bé, me trobat mols kops ke separat d Deu... ma sigut una mica impossible fer el be del tot tot... no se si mentendrás pero això quan creus en Ell ho veus molt clar.Ossigui k la decisio es nostra, teva, de lindividu... Deu ens deixa escollir, ja ho ha fet dos cops, al crearnos i al portar a Jesús.
l'últim parraf no el tink molt klar... el Jordà en sap més d'això després li preguntare.... avera k en pensa, pero la cosa es akesta si, k si no creus t'envàs a l'infern, kla k estimem a gen k no kreu, i per aixo ns sap tan greu k potse vagin a l'infern... la veritat es k aket tema no el tink molt klar ja tu e dit, avera k en pensa el Jordà ;)

Vagi be! i gràcies per ser tan respektuos i tal :)

Unknown dijo...

Bona tarda a tots, primer de tots, bé, ja estem a les festes. Continuant m'agradaria dir que em reitero en tot el que ha dit l'isma, estic plenament d'acord i sobre l'últim paràgraf. Voldria deixar clar, primer de tot, que si algú no te fe perqué no ha sentit de Deu, Ell jutjarà segons el seu cor. Desprès, no es jutjarà segons la vida que ha portat, es jutjarà si l'ha acceptat al cor. I penso que tots ens ho merexeriem això, no ens mereixem sota cap precepte, despres de lo desobedients que som que Ell ens salvi, no ens ho mereixem. Una altra cosa que voldria deixar clara, Deu estima a tots, no només als que tenim fe en Ell, als altres els estima o us estima perque vol que aneu cap a Ell. Us està esperant, tan sols requereix un petit passet. Cla que estimo gent tot i que no tingui fe, encara que, sinceramen, em costa més que als altres i, per altra banda aquesta gent que estimu faré tot el possible, si cal, pagaria la vida perque realment diposessin la seva fe. Just? be, jo diria que no, es benevolent. Si fos la justicia absoluta diria tots a l'infern perque no em veu obeir, no em veu estimar no heu fet absolutament res per Mi quan jo he donat tot per tu (amb tot el respecte a Deu u dic).
Un error que tenim tots, inclús molts cristians es que intentem fer-nos un Deu a la nostra mida, i això és un error, creure que nosaltres coneixem els atributs divins perque els considerem els millors és un error. Fa 50 anys el que ara es diu bo era dolent, i al contrari. Així que el que com tu voldries que fos Deu potser dintre de 50 anys es veuria una tonteria. Déu és etern i sempre és el mateix, no canvia.
Una aclaració, deies que tu no tenies la culpa del que havia passat amb el pecat (o això he entès, corregeix-me si m'equivocu sisplau). Si tu haguesis estat Adam en el jardí de l'Eden haguessis fet exactament el mateix, tu i jo i tots. Tenim una dosi d'orgull tots que no ens mereixeriem absolutament res, jo el primer.
Els pares mai t'han castigat o, si més no, renyat alguna vegada? (enc as negatiu no es massa bo. Doncs be, Deu ens estima tan que ens ha d'advertir i moltes vegades castigar-nos perque ens estima, com els pares ens estimen.
Bé, em despedeixo i intento fer la nova entrada. Fins un altre company!

Isma y Jordà dijo...

Guitarra sóc jo, el Jordà, es que tinc una conta pels nens de guitarra i també es de gmail i me l'ha posat sola...
Per cert aprofito en dir, que sisplau, si podem escriguem en castella, que hi ha gent de fora que no ho enten, jo soc el primer que no ho ha fet. Gracies a tots!

Anónimo dijo...

Sou Joan, el anónimo 1

Ok, en castellano. Me volveré a leer luego las dos respuestas otra vez mas detenidamente pero respondere a algunas de las cosas.

Por supuesto que mis padres me han castigado, alguien sin límites solo es alguien descontrolado que no diferencia el bien del mal, pero ¿que arregla el castigo eterno? Mis padres están lejos de la divinidad (como todos lo estamos) pero considero que me quieren y que quieren lo mejor para mí. Eso me hace estar seguro de que si pudieran me ahorrarían un castigo eterno, porque, además, no arregla nada, si las personas entienden sus errores durante esa pena nunca podrán llegar a rectificarlos y una vida en este mundo es larga para tomar decisiones, pero la eternidad aún lo es mucho más.

No se si me he expresado muy bien, tengo un poco de prisa y me gustaría comentar dos cosas, una es un ejemplo que para mí pone en cuestión el amor y la tolerancia que tiene Diós hacia las personas, refiriendome al concepto que tiene el cristianismo (y el evangelismo) de Diós. Ahí va:

(El ejemplo se lo puse por primera vez a una mujer así que respetaré eso. No creo que importe que sea hombre o mujer el del ejemplo porque creo que no tiene porque haber diferencias entre ellos sobre como áman y como piensan)

Si das luz a un hijo o hija, pero tal como nace este es criado con otra madre y no sabe cuál es su madre en realidad, ¿dejarás por eso de desearle lo mejor? Por supuesto que intentarás hacerle ver al hijo o hija la verdad pero si para él o ella tus revelaciones no son suficientes como para creerselo (cada persona es diferente y algunas a veces no se pueden creer algo aunque lo intenten), dejaras entonces de desearle todo el bien posible? ¿Dejaras de ahorrarle todo el daño que puedas ahorrarle? Imaginamos que el hijo o hija, como es humana, comete errores ("peca"), pero intenta aprender de sus errores y no volverlos a cometer, y es alguien que intenta amar a la gente de su alrededor todo lo que puede, intenta ser tolerante e "intenta perdonar a sus deudores" (o sea alguien que si comparte los valores de amor tolerancia y perdón del cristianismo). Pues eso, ¿dejariais de ahorrarle todo el sufrimiento posible a vuestro hijo o hija? Y si vosotros lo hariais, ¿No lo haría Diós? Él está por encima de cualquiera en amor y sacrificio por los demás.


Después quiero citar algo de la ultima actualización que me ha sorprendido porque entendí que no pensabais así.

"si, todo me es lícito mas no todo me conviene, con esto me refiero a que podemos hablar con todos, de casi todo, pero siempre teniendo el temor hacia dios."

La verdad es que entendí que me dijisteis que había que seguir el camino correcto por amor a Dios, no por temor a Él. ¿Temor a Dios? ¿Eso no lo contradice TODO? Temor a Satanás quizá le tendríamos que tener, pero ¿a Dios? Esta idea me sorprende en este blog.


Y me gustaría también poner en cuestión algo que se dice mucho: "Lo más fácil es darle la espalda a Dios". En un contexto de "esto siempre ha sido lo más fácil" me parece muy inapropiado. A lo largo de la história mucha gente ha creído por miedo. Esto lo justifica la política que se ha seguido a veces de, justamente eso, meter el miedo en la piel de la gente. Se ha matado y torturado por no creer la doctrina cristiana, así que me parece que por respeto a las personas que, simplemente podían tener otra fe, como algunos naturalistas quizas, o no tener seguridad sobre el tema, han muerto a lo largo de la história siendo acusadas de mil modos distintos ("adorador de Satán", "enemigo de Dios", ...) no podemos decir que lo más fácil para la humanidad ha sido darle la espalda a Diós.

No digo esto porque hayais mencionado esto, simplemente se me ha pasado por la cabeza y creo que el tema no se merece ser olvidado.

Saludos, que vaya todo bién y desde aquí animo a la mujer del ejemplo que he nombrado antes a que participe en el blog x)


Y va esperad, otra pregunta que os hago, ¿preferís alguien que en él o ella esten los valores del cristianismo como el de amor, tolerancia y perdón pero que no este convencida de la existencia de Dios y, en consecuencia, no le ofrezca su alma y corazón en la vida carnal, o preferís a alguien que si que crea en Dios pero que deje los valores de lado?

Creo que Dios, según la Bíblia dice, tiene muy claro a quien salvar, y creo que no podeis decir con firmeza que quien cree en Dios es porque en él o ella estan esos valores y por lo tanto, será salvo, porque cuando pregunté por vuestra opinión sobre si los Papas de la historia serían salvos no lo tenías nada claro.

(Y por cierto, ¿podrias hablar un día sobre los valores del Cristianismo? Es que siempre hablo de amor, tolerancia y perdón pero supongo que me dejo alguno similares a estos sin nombrar)


Grácias, me sorprendo a mi mismo por cómo me enrollo sin tenerlo previsto.

Anónimo dijo...

(otra propuesta: un día hacer una crítica al catolicismo y/o a la Iglesia Católica)


(propongo empezar por la idea que predica de humildad y el nivel de vida del actual representante de esta religión en este mundo, el santísimo Papa)